LLUNA NOVA D'ABRIL, 08-04-24

Bones noves!!

Jordi tornabells, astròleg

Aquest dilluns 8 d'abril a les 18h i 17 minuts tindrem la lluna nova a 19º d'Àries. A més, es donarà en eclipsi solar total visible des d'Amèrica del Nord i Amèrica Central (a Espanya, es podrà veure parcialment des de Galícia i les Illes Canàries). Tot un esdeveniment a tenir en compte a nivell simbòlic!

Enceta un seguit d'eclipsis que parlaran de jo mateix i dels altres, de la sinceritat amb mi mateix, dels camins autèntics, de l'amor i de les vinculacions amb els altres, de l'amor cap a mi i de l'amor cap als altres. Aquesta etapa es podria remuntar a l'eclipsi solar del 20 de març de 2023 (encara que a nivell energètic tot estava per fer i no hi havia massa claredat) i s'estendrà fins el març del 2025.

De totes totes, si algun moment hagués de ser el Gran Començament, la Primera Paraula d'una gran novel·la que està per escriure, el Camí Net que comencem a recórrer, ara sí: El Big Reset, doncs aquest moment és l'actual i els moments que s'aniran desplegant al llarg de totes aquestes temporades d'eclipsis fins el març del 2025.

Són uns moments esplèndids per iniciar noves conquestes i per fer aflorar la sinceritat, la vitalitat i les "ganes de". Tenim al nostre abast una gran llavor que brota, amb tota l'energia de força, de valor i de coratge. Cal que actuem en aquests sentits:

Què és el que desitjo des del meu interior?
Com em tracto jo amb mi mateix?
Començo a caminar un camí que m'és propi o encara estic caminant línies temporals que no són meves, línies penoses i moribundes?
Honoro l'energia masculina que porto a dins meu?
Tinc clar què vull? Lluito per aconseguir-ho? El meu desig és viu i, per tant visc?
És veritat, és sincer el meu món? Qui sóc jo?

Hem de començar a moure fils per poder fer realitat tots aquests temes perquè tenim al davant un gran nou paquet d'energia per estrenar. Grans canvis, grans novetats. És el moment de la Veritat i la Vida.

És imperatiu que comencem a trobar l'amor amb nosaltres mateixos, cadascú amb si mateix. Per tant, ens podem preguntar què és allò que ens construeix. Si no ho sabem, de ben segur que sabrem què és allò que ens destrueix: és aquí on cal fer el Gran Comiat per poder començar amb claredat, vigor i empenta.

Quant amor tinc dins meu?
Estic complert amb mi mateix?
Hi ha suavitat a dins meu?
Em noto equilibrat i fort dins meu?

Tot això és necessari per poder caminar lleugers i amb passes verídiques dins del nostre camí, el camí que sabem que ens pertany i que no és el camí que ens dicten des de fora o inclús el camí fantasma d'algú altre, d'alguna altra vida, d'uns altres peus que no són meus. Tots portem dins el nostre guerrer sagrat que cal que combati la seva pròpia guerra. Un guerrer ple d'amor i força. En solitari m'estimo per després poder estar acompanyat de veritat. Són moments d'estar complert amb un mateix i de desplegar els propis desitjos, tot veient, joiosament, com cadascú desplega els seus propis desitjos. Tanqueu els ulls: Línies lluminoses, camins de llum que surten del cor dels humans, del meu cor, del teu cor; línies que fan dibuixos, dibuixos d'amor, dibuixos de força i sinceritat. Cal ser valent per netejar i iniciar amb autenticitat. Mireu quins focs artificials!! Ja ho deia un gran savi ple d'amor: "Qui tingui orelles que escolti"; potser en aquesta metàfora dels desplegaments dels camins individuals hauríem de dir : "Qui tingui ulls que miri" o "qui tingui valor que actuï" o "qui tingui cor que estimi"...

Cal ser un guerrer d'amor, un guerrer de llum.

Fàcilment, quan em poso jo amb mi mateix, puc caure en pautes i costums tòxics, com si fossin laberints sense sortida que desgasten anímicament i físicament i que, inclús, poden afectar a la salut i a l’ordre en general. Alerta amb les infravaloracions o a posar-me molt autocrític amb un mateix. Alerta perquè també podria ser que ens sentíssim "hipocondríacs" i que ens penséssim que tenim tots els mals i que hem de resoldre molts problemes. És bo que ens ordenem a nosaltres mateixos, que fem una bona higiene i que ens planifiquem rutines curatives amb nosaltres mateixos.

Pateixo per mi mateix?
Em veig poc, no suficientment, no prou...?
Em maltracto a base de pensaments insistents, repetitius i tòxics?
Em torturo amb pors i pensaments limitadors?

Doncs, si és així, ordena’t, fes endreça i comença a curar-te. Tu mateix ets el teu metge (o pots trobar una ajuda d’algú altre que et guiï).

· Aquest moment d’inici, aquests nous camins que es despleguen (si t’has endreçat i curat) són molt importants, molt seriosos i molt estructurants per a tu mateix. Són camins de veritat i de maduresa. Molt ferms. Realment és el moment calma, d’aigües noves i netes farcides de vida, on, al mig, descapulla el primer nenúfar d’un paradís impressionant. Si t’alinees amb la llum i fas els deures (endreçar-te, netejar-te, acceptar les paradoxes) aquest principi és profundament renovador i potent. Aprofita’l i surt de la merda d’una vegada per totes.

També és com si fos l’últim cop de porta que tanca, d’una vegada per totes, tots els vells fantasmes (si és que has pogut veure’ls i identificar-los). Si vols, són moments especials per dir "adéu" a la merda i "hola" a les novetats fresques i sinceres. Moment de la veritat: caiguda dels vels. Què hi ha sota dels vels? Joies o merda?

Així mateix, són moments on s’evidencien els desavantatges d’haver mentit i haver-se fet la víctima a través de la pena, el “desvalgut”, l’estratègia de l’infantilitzar-se, l’estratègia del no fer res i de l'estar parat. Nogensmenys, s’evidencia una energia femenina mal entesa: haver esperat massa sense actuar tot esperant que les “sorts” ploguin del cel.

D'altra banda, és una oportunitat d’un nou fort enamorament amb un mateix, de prendre un compromís potent amb un mateix, tot implicant l’ànima i apostant al costat de l’Univers. Fer lloc a l’ànima a dins d'un mateix i estimar-se tot estimant el TOT.

Tots aquests canvis i aquestes novetats aporten bonança i empenta: estan farcides de Bona Sort amb facilitat per materialitzar les noves energies. Actua i mou-te pels nous estímuls, pels nous conceptes, pels nous sentits de vida. Un abans i un després. Cal saber que l'Univers et posa a disposició les eines i els plans necessaris per fer els canvis.

Bones noves!!!

Què és el que desitjo des del meu interior? Com em tracto jo amb mi mateix?

És imperatiu que comencem a trobar l'amor amb nosaltres mateixos, cadascú amb si mateix.

Mireu quins focs artificials!! Ja ho deia un gran savi ple d'amor: "Qui tingui orelles que escolti"; potser en aquesta metàfora dels desplegaments dels camins individuals hauríem de dir : "Qui tingui ulls que miri" o "qui tingui valor que actuï" o "qui tingui cor que estimi"...