Les llunacions

La lluna, o més ben dit les llunes amb les seves múltiples cares, és una evidència que podem observar de forma molt propera a ull nu; només cal aixecar el cap al cel de dia i de nit. Com a símbol, igualment és una eina molt propera que podem disposar de manera immediata per tots aquells que vulguin anar polint la seva interioritat i es vulguin alinear al camí de llum, al camí sagrat, al camí del Gust, la Bellesa, el Bé i la Placidesa ( molt platonià, per cert). Val a dir que, per treballar el camí intern, existeixen molts altres símbols astrològics que expliquen i detallen camins molts més profund, llargs, potents i emblemàtics. Tot i així, el símbol llunar, com que és molt accessible i proper, és una eina molt valuosa per utilitzar-la com a "petits exàmens" de la vida quotidiana que van sumant força.  Així, desplegar la vida entesa com a petits cicles d'uns sis mesos (entre el noviluni i el pleniluni del mateix signe) que ens donen l'oportunitat de netejar un dels mobles de la nostra casa interna és un "examen" que val la pena preparar i superar. Els petits esforços sumen i aquest sumatori defineix el camí que transitem amb pau i joia, en estat de "gràcia".

Hi ha dos moments claus en les llunacions: la lluna nova (el sol i la lluna estan enganxats) i la lluna plena (el sol i la lluna estan en oposició).

• NOVILUNI: Moment llavor, moment sement. Es planta alguna cosa sense veure massa res clar. Moment d'inici. Importància de com ho plantem i des d'on ho plantem. Amb què connectarem? Què farem créixer?
• PLENILUNI: Moment d'exposició, moment de fer collita. Què recullo d'allò que vaig plantar? M'agrada o em desagrada? Quin balanç faig? Si es repetís el procés, què canviaria i què conservaria? És el moment de la veritat i de mostrar les coses en la seva aparença. Premis o càstigs?

Aquests dos moments estan separats per una distància temporal d'uns sis mesos i d'aquesta manera es van obrint i tancant "temes" paral·lels amb múltiples oportunitats de "fer neteja i endreçar". Es va configurant, així, cicles gairebé infinits d'inicis i culminacions, que permeten de manera mundana i molt tangible, anar arreglant distorsions que poden arribar a fer-nos una vida desagradable. El símbol de la lluna, vist així, és com un motor quotidià que et permet alinear-te amb la solaritat, perquè és la lluna qui et permet veure la potència del sol sense fer-te mal als ulls. No desaprofitem aquesta pila d'oportunitats mundanes que ens ofereix la lluna mes a mes!

Jordi Tornabells